Enric I. Canela
Ahir el diari L’Econòmic em va publicar l’article La recerca, vital per al futur. En vaig fer difusió al meu bloc amb l’entrada Sense inversió pública no hi haurà innovació. Un gran encert citar a Xavier Ferràs perquè això a donat lloc a què ell hagi publicat un excel·lent article amb el mateix nom. Diu: Avui Enric Canela m’ha citat al seu bloc, fent referència a les polítiques d’innovació a Catalunya i a la necessitat d’un sòlid suport públic a les mateixes. M’he permès completar el seu post amb un altre post homònim.
Crec que el gran encert del meu escrit és haver provocat aquet de Xavier Ferràs perquè ens fa una excel·lent descripció del que ha passat a Catalunya en el territori de la innovació. Al final ens diu: La major part d’aquests instruments van desaparèixer o van ser delmats amb l’esclat de la crisi i les inestabilitats polítiques. Esperem que es recuperin molt aviat.
Excepcionalment em permetré discrepar en una cosa. No és només això. Aquestes polítiques, eliminades per la crisi a diferència del que van fer altres països, van ser sempre residuals i poques persones hi creien, Xavier Ferràs sí, per descomptat. Segueixo pensant que els que prenen decisions en els departaments corresponents (avui Economia i Ocupació, però abans altres) mai no han acabat d’entendre com funciona el sistema d’innovació.
Si llegiu amb atenció l’article que motiva aquest escrit i feu memòria veureu que ens cal un canvi de paradigma.
Una nota: Diu que la universitat és encara una entitat massa inflexible perquè la valoració del professorat depèn de les publicacions. Sí i no. Si un observa estructures d’universitats líders en innovació, com Stanford, veu que hi ha personal de nivell, especialitat en “descobrir” les coses que poden ser susceptibles d’un “aprofitament”. Deia en el meu article (La recerca, vital per al futur) que les universitats públiques publiquem 33 articles cada dia. Se n’ocupa algú de mirar si serveixen? No és feina del professorat.